Buscar este blog

sábado, 5 de noviembre de 2011

olor, Vicent Camps





OLOR


Tengo cuarenta y cuatro años
y pertenezco a la última generación de obreros
que en españa empezó a trabajar con catorce


Al taller se llegaba
con dos manos y dos oídos
que pronto agrietaba el mazo
y dos ojos que no tardaba en dañar
el arco de la soldadura

treinta años trabajando
tres cervicales que rechinan
y aún me quedan veintiuno
para seguir castigando
huesos y vista

en invierno los aprendices
distribuían latas vacías de pintura
por toda la nave industrial
y hacían arder dentro
leña de algarrobo mojada en disolvente
que desprendía un humo denso
que se colaba por cada rincón
del taller y la oficina

sí, lo sé, soy un esclavo del capital
llevo levantándome más de
diez mil días entre las seis y las siete
de la mañana,
llámalo miedo
alienación en el sistema
o ganas de comer caliente;

y aunque ahora
vendo a mucho mejor precio
mi trabajo

lo que aún no he conseguido
es quitarme de encima
ese olor a madera y disolvente,
que te impregna para siempre,
ese olor a chabola y a pobreza





OLOR


Tinc quaranta-quatre anys
i pertanc a l'última generació d'obrers
que a espanya va a començar a treballar amb catorze


Al taller s'arribava
amb dos mans i dos oïts
que pronte clabillava el mall
y dos ulls que no tardava a danyar
l'arc de la soldadura

trenta ayns treballant
tres cervicals que cruixen
i encara em queden vin-i-u
per a seguir castigant
ossos i vista

a l'hinvern els aprenents
distribuïen llandes bides de pintura
per tota la nau industrial
i feíen cremar dins
llenya de garrofera mullada amb dissolvent
que desprenia un fum dens
que es colaba per cada racó
del taller i l'oficina

sí, ho sé,
sóc un esclau del capital
porte alçant-me
més de due mil dies
entre les sit y les set del matí,

cridheu-ho por
alienació en el sistema
o ganes de menjar calent;

lo que aún no he conseguido
es quitarme de encima


i encara que ara
venc a molt millor preu
el meu treball

el que encara no he aconseguit
és llevar-me de damunt
eixa olor de fusta y disolvent,
que t'impregna per sempre,
eixa olor a xabola i a pobresa.




Vicent Camps,Taller, CELYA, Salamanca, 2003

No hay comentarios:

Publicar un comentario